Activitats de la biblio

Aquest abril a la biblioteca ens hem dedicat sobretot a organitzar la nostra parada al carrer pel 23 d’abril… Però no només…

>> 23 d’abril

El dia 23 d’abril és un dia particular perquè els carrers s’emplenen d’ambient primaveral i de gent “curiosa”. Aquesta “diada”, per a la biblioteca, suposa, per una banda, una entrada econòmica important, que ens ajuda en l’autogestió de l’espai; i per una altra banda, és un moment de trobada informal amb persones afins i/o interessades, així com un espai de difusió i visualització a nivell de ciutat.

Aquest any, una vegada més, a la parada de la biblio hi trobareu:

Llibres nous de les editorials Virus i Descontrol, amb temàtiques variades sobre anarquisme i altres lluites socials
Llibres de segona mà també de temàtica anarquista i social.
Altres llibres de segona mà, en la seva major part novel·les, que hem rebut en donació i per característiques, temàtica i espai, no podem afegir al nostre fons bibliogràfic, però que podeu adquirir per un preu simbòlic (1€) i col·laborar així també amb l’autogestió de la biblioteca.

A més a més, comptarem amb:

El sorteig d’una panera solidària amb la biblioteca.
Punts de llibre i làmines dibuixades amb algunes figures rellevants del pensament anarquista. Dibuixos fets per una companya de la biblio!
Rosers (regala plantes vives!)
Contacontes! Participarem en el St Jordi unitari organitzat per diferents moviments i organitzacions de la ciutat.

I iniciarem una nova campanya per millorar l’autofinançament de la biblioteca, amb aportacions fixes mensuals. No us perdeu les nostres xarxes socials!!

>>Presentació del llibre: Males fembres pecadores?

Genealogia del càstig i les presons de dones a Barcelona.

A càrrec de la seva autora, Sol Abejón Olivera.
Editat per Descontrol Editorial

i desprès… Tertúlia Vermut!

La privació de llibertat com a pena principal no seria un invent del segle XVIII, tal com penalistes, historiadors i sociòlegs han argumentat, sinó que caldria buscar-ne les arrels en les pràctiques de l’ortodòxia cristiana del segle XIII.

A través de la reconstrucció històrica de la Casa de les Egipcíaques a Barcelona, l’autora posa el focus en l’experiència de les dones preses, per la seva condició de dones i per delictes sexuats des dels darrers segles medievals fins al segle XIX.

Qüestionar l’ordre social del pare i la moral cristiana hegemònica eren motius pels quals les dones eren tancades a la presó de les Egipcíaques. Al segle XV, amb l’exemple de les Egipcíaques, el càstig salta de la llar i l’autoritat exclusiva del pater familias a aquesta institució carcerària.

Recuperar aquesta experiència penitenciària significa fer un exercici d’herstòria. Restituir les narratives del dolor per reparar l’oblit i el trauma transgeneracional.